La biosfera terrestre es divideix en biomes:
són les regions naturals que es caracteritzen pel clima i per la fauna i
flora que hi viu adaptada a aquestes condicions ambientals. Dins de
cada bioma hi ha diferents ecosistemes. Els biomes terrestres es diferencien entre si pels factors climàtics, com són temperatures i pluviositat.
Els principals biomes terrestres són: Tundra; Taigà; Bosc caducifoli; Bosc mediterrani; Praderia; Desert i Selva.
En qualsevol ecosistema es poden distingir dos components fonamentals:
El
lloc on habiten aquests éssers vius, amb totes les seves
característiques fisicoquímiques (relleu, temperatura, humitat, llum,
sòl i clima), el conjunt de les quals forma el biòtop de l’ecosistema.
Els éssers vius que l’habiten (plantes, animals, fongs, protoctists i bacteris), el conjunt dels quals forma labiocenoside l’ecosistema.
La ciència que estudia els biòtops, les biocenosis i les relacions entre els seus elements és l’ecologia.
4) ACTIVITAT D'ECOSISTEMES
Amb aquesta activitat d'elaboració treballarem a fons tots els conceptes dels ecosistemes:
-1) Què és un ecosistema
-2) Les necessitats dels éssers vius
-3) Els tipus d'ecosistemes
- 4)Les relacions en els ecosistemes: l'alimentació, les cadenes alimentàries, la competència, la cooperació
-5) La conservació dels ecosistemes: la contaminació, la deforestació, la sobreexplotació i la protecció dels ecosistemes.
Per a començar l'activitat pitjar l'imatge 5)RELACIONS DINS L'ECOSISTEMA
Les més importants són:
RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
a) competència (-/-): Els individus de dues espècies competeixen per l’aliment o el refugi.
b) depredació (+/-): Els individus d’una espècie, els depredadors, maten individus d’una altra espècie, les preses, per obtenir aliment.
c) parasitisme (+/-): Els
individus d’una espècie, els paràsits, s’alimenten dels d’una altra
espècie, els hostes, i els provoquen un perjudici, però no els maten.
d) comensalisme (+/0): Una
espècie obté aliment a costa de l’altra, que resta indiferent, com els
ocells que mengen els insectes espantats pels ramats de bestiar.
e) inquilinisme (+/0): Els
individus d’una espècie busquen protecció o viuen sobre una altra
espècie, que resta indiferent, com algunes plantes epífites, que viuen
sobre la tija d’altres plantes.
f) mutualisme (+/+): Les
dues espècies en surten beneficiades, com els insectes i les flors.
Quan els insectes s’alimenten del nèctar de les flors contribueixen a la
pol·linització.
g) simbiosi (+/+): Les
dues espècies en surten beneficiades, però la seva relació és tan
íntima que acaben depenent l’una de l’altra. És el cas dels líquens,
formats per la simbiosi de fongs i algues.
En aquesta presentació hi ha un resum de totes les relacions biòtiques en un ecosistema.
RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES
Són les que es donen entre individus de la mateixa espècie. Són gairebé totes beneficioses o de col·laboració:
Familiars: els individus que s’agrupen tenen algun tipus de parentiu. Alguns exemples d’espècies que hem tractat al blog són els elefants, alguns primats, moltes aus, cetacis … Dins d’aquest tipus de relacions hi ha diferents tipus de famílies.
Gregarisme: són agrupacions, habitualment de molts individus amb o sense parentiu, durant un lapse de temps permanent o estacional. Els
exemples més típics serien els estols d’aus, la migració de la
papallona monarca, els ramats de grans herbívors com els nyus, els bancs
de peixos…
El gregarisme d’aquestes zebres, juntament amb el seu pelatge, els permet confondre als depredadors. Foto presa de Telegraph
Colònies: agrupacions d’individus que s’han reproduït asexualment i comparteixen estructures comunes. El cas més conegut és el del corall,
que de vegades és esmentat com l’ésser viu més gran del món (Gran
Barrera de Corall Australiana), encara que en realitat es tracta una
colònia de pòlips (i els seus antics esquelets calcaris), no un ésser viu individual.
Societats:
són individus que viuen junts de manera organitzada i jerarquitzada, on
hi ha un repartiment de les tasques i habitualment són físicament
diferents entre ells segons la seva funció dins de la societat. Els exemples típics són els insectes socials com les formigues, abelles, tèrmits ..
Les relacions intraespecífiques de competència són:
Territorialitat:
es defineix per enfrontaments o competència per accés al territori, a
la llum, a les femelles, a l’aliment… es poden produir enfrontaments
directes, com en el cas dels cérvols, i/o desenvolupar altres
estratègies, com el marcatge per olor (felins, óssos…), vocalitzacions…
Tigres barallant-se pel territori. Captura de vídeo de John Varty
Canibalisme: depredació d’un individu sobre un altre de la mateixa espècie.
Unecosistemaés
el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada,
el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples
relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre
aquests i el lloc on viuen.
A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen.
Importància dels ecosistemes aquàtics.
Explicació de la importància del medi aquàtic, les adaptacions dels
organismes que hi viuen i de les causes de la seva degradació.
Importància dels ecosistemes terrestres. Explicació de la importància dels biomes, les adaptacions de les espècies que hi viuen i de les causes de la seva degradació. L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.
Els boscos tropicals són els principals afectats per la cobdícia fustera, que arrassa cada any amb hectàrees de selva, destruint l’habitat de moltíssimes espècies, alhora que posa en perill l’ecosistema tropical.
Actualment, la situació dels boscos tropicals és la que provoca més preocupacions. Una vegada el bosc tropical ha estat destruït, s’ha perdut per sempre. Això es deu al fet que tot i que hi ha un exuberant creixement dels arbres i de les demés plantes dels boscos tropicals, el seu sòl és molt pobre.
Però al tallar els arbres, l’ home destrueix aquest medi de fràgil equilibri. La principal font de nutrients desapareix. Només queda un sòl molt estret i tan pobre que en ell no es poden desenvolupar les plantes. Sense plantes que el cobreixin, el vent i l’ aigua l’erosionen fàcilment.
En aquestes condicions, després d’uns quants anys, i gràcies a ladesforestació, el que era un bosc tropical es transforma en un desert; s’ ha produït el fenomen de ladesertificació.
b) Agricultura i ramaderia intensiva i agressiva.
Destrueixen ecosistemes rics en biodiversitat per produir aliments a partir de poques espècies. La utilització de plaguicides, pesticides, adobs i insecticides potencia la contaminació dels espais naturals i de les àrees humides properes.
Aquests darrers anys hem d’afegir-li l’amenaça dels transgènics.
c) L’explotació directa d’espècies:
El comerç d’animals, vegetals i productes salvatges és un gran negoci. Part del comerç és legal, però hem de tenir en compte també el tràfic il·legal d’espècies, que contribueix enormement en la desaparició de la biodiversitat.
El comerç d’espècies és una de les principals amenaces que pateixen les espècies salvatges, sovint en perill d’extinció.
La Organització de les Nacions Unides per a l’ Agricultura i l’alimentació afirmà recentment que, de les 280 zones pesqueres que controla, només 25 podien considerar-se subexplotades o moderadament explotades. Les úniques regions pesqueres subexplotades es troben en el Hemisferi Sud.
d)La contaminació.
Afecta la hidrosfera, l’atmosfera i la geosfera deguda a l’acció de l’home. Incloem aquí els efectes del canvi climàtic, la pluja àcida, dels desastres ecològics com l’abocament de productes tòxics, de petroli al mar…
La Sobreexplotació dels aqüífers també és una font de pèrdua de biodiversitat. Aquí tens dues animacions que mostren el procés de salinització i contaminació dels aqüífers per sobreexplotació.
e)La introducció d’espècies no autòctones.
Potser és un dels majors perills actuals per a la biodiversitat. L’activitat humana ha facilitat la dispersió d’espècies fora dels seus hàbitats, les quals entren en competència amb les espècies autòctones, o bé s’alimenten d’elles, actuen com a paràsits, contagien malalties, etc. Com a conseqüència, les poblacions autòctones poden entrar en declini i, fins i tot, extingir-se, el que condueix a modificacions profundes dels ecosistemes.
Les causes d’aquesta introducció són variades: introducció d’espècies vegetals i animals en l’agricultura i ramaderia, introducció d’espècies depredadores en la lluita biològica contra les plagues, introducció d’espècies com a mascota o bé, accidentalment, com a conseqüència del comerç i transport mundial.
En aquest vídeo es veu un cas d’introducció d’espècie invasora: el musclo zebrat i les seves conseqüències:
f) Entreteniments, esports i aficions de l’espècie humana poc respectuoses amb el medi com la cacera esportiva, els camps de golf en llocs on la climatologia no ho permet per manca de precipitacions, l’afició a col·leccionar mascotes exòtiques, l’exhibició d’animals en circs…
Nosaltres podem millorar aquesta situació i canviant els nostres hàbits i practicant una sèrie d’accions. A la web Yo soy la solución contra el cambio climático ens donen una sèrie de consells per fer-ho.
Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents.
No
sabem quantes espècies i varietats genètiques desapareixen cada any com
a conseqüència de les activitats humanes, senzillament per què ni tan
sols tenim un inventari aproximat de les espècies existents.
seiko titanium 2.5 x 1.5m w - Titsanium
ResponEliminaThe most popular titanium sheet metal model of nano titanium by babyliss pro the Sega Megadrive, ti89 titanium calculators the titanium nitride Sega Mega Drive was an excellent titanium glasses model, and the console also sold with a