L'APARELL RESPIRATORI :FUNCIÓ
L'aparell respiratori és el conjunt d'òrgans que s'encarreguen d'aportar a l'organisme la suficient quantitat d'oxigen (O2), per tal que s'incorpori a la sang, i que passant pel cor, es distribueixi per tot l'organisme.
L'aparell respiratori és el conjunt d'òrgans que s'encarreguen d'aportar a l'organisme la suficient quantitat d'oxigen (O2), per tal que s'incorpori a la sang, i que passant pel cor, es distribueixi per tot l'organisme.
Està format per les vies respiratòries superiors, inferiors i el diafragma.
1) Vies superiors:Boca , nas,faringe i laringe
Boca i Nas:
són dues de les cavitats externes de l'organisme que es troben al cap,
la funció de les quals és introduir l'aire fins a la laringe.
Faringe i Laringe:
són dues zones que es troben entre les fosses nasals i el començament
de les vies respiratòries (tràquea). La faringe determina quina
substància passa a quin conducte, és a dir, la faringe ´s'encarregarà de
fer passar l'aire als pulmons, i les substàncies sòlides a l'estòmac,
ja que passada la faringe hi ha dos conductes connectats cadascun a un
aparell diferent; o a l'aparell digestiu, o a l'aparell respiratori. La
laringe, en canvi, és d'aspecte cartilaginós, i és la part on es
produeixen els sons, per tant, és una cavitat més o menys buida, i
constitueix la zona que es troba abans de les vies respiratòries.
2) Vies inferiors: tràquea ,bronquis , bronquiols i pulmons
Tràquea:
es tracta d'un tub buit per on passa l'aire cap als bronquis i cap als
pulmons. Està formada per cartílag i la seua estructura és anellada, és a
dir, està formada per una mena d'anells de cartílag que li donen la
forma al tub.
Bronquis:
són les subdivisions de la tràquea. Només hi ha dos, el dret i
l'esquerre, cadascun dels quals va a parar a un pulmó diferent. El
bronqui dret va al pulmó dret, i el bronqui esquerre va al pulmó
esquerre. Està format de la mateixa manera que la tràquea, però són més
menuts i curts.
Bronquíols:
són les subdivisions dels bronquis. Estan formats per cartílag però són
molt més menuts que els bronquis. Aquests es dirigeixen cap als alvèols
pulmonar, que són les petites estructures d'aspecte globular que
conformen els pulmons.
Pulmons:
són dos òrgans esponjosos que estan formats per un conjunt de menudes
estructures globulars, anomenades alvèols pulmonars, i tenen la
capacitat d'augmentar de grandària o de disminuir-hi, donat que són
estructures musculars molt elàstiques. Per això, quan s'unflen com a
conseqüència de la respiració, el pulmó augmenta de grandària.
En el pulmó té lloc l'intercanvi de
gasos, que com veurem més endavant, és el procés que s'encarrega
d'intercanviar l'oxigen (O2) pel diòxid de carboni (CO2).
El
pulmó dret té dues cissures, i el pulmó esquerre només una
3-Diafragma:
El diafragma no té una funció directa en l'aparell respiratori, però és un múscul, la funció del qual és augmentar de grandària quan es produeix la espiració per tal d'expulsar fora dels pulmons tot l'aire, i reduir-se de grandària quan es produeix la inspiració, per tal que permeta entrar la màxima quantitat d'aire als pulmons.
El diafragma no té una funció directa en l'aparell respiratori, però és un múscul, la funció del qual és augmentar de grandària quan es produeix la espiració per tal d'expulsar fora dels pulmons tot l'aire, i reduir-se de grandària quan es produeix la inspiració, per tal que permeta entrar la màxima quantitat d'aire als pulmons.
3 L'INTERCANVI DE GASOS
La imatge d'abaix representa, a
escala molt ampliada, les estructures alveolars (les parts arrodonides),
a les quals arriben un seguit de venes i capil·lars sanguinis, per on
circula la sang.
L'aire arriba des de la boca o el
nas, fins als alvèols pulmonars; en aquest lloc, l'aire es troba compost
per diferents gasos (O2 (oxigen) -> 21% , N2 (nitrogen) -> 79%, i
altres gasos en mínima quantitat). A causa d'un fenòmen que s'anomena
difusió, es produeix un intercanvi dels gasos, és a dir, l'oxigen passa
dels alvèols als capil·lars, a través de les membranes que els separen, i
la sang del circuit roig es converteix en sang oxigenada perquè
l'oxigen s'hi ha incorporat. Després, aquesta sang oxigenada anirà al
cor, el qual bombejarà tota la sang a totes les parts i òrgans de
l'organisme.
Una part de la sang que el cor
bombeja, la retorna cap als pulmons, a través de venes, que en la imatge
estan representades pel circuit blau (sang bruta, pobra en oxigen, i
rica en diòxid de carboni), i a continuació, de les venes (del circuit
blau), el diòxid de carboni passa per difusió (a través de les
membranes) cap als alvèols per tal que el diòxid de carboni quede
expulsat de l'organisme, ja que la seua concentració és perillosa per a
la salut.
Mentre l'oxigen entra als
alvèols i passa per difusió a les venes que transporten la sang
oxigenada (circuit roig), la sang bruta, passa de les venes i capil·lars
als alvèols (circuit blau), per tal que el diòxid de carboni procedent
de la sang del cor, quede extret de l'organisme perquè és perillós. Per
tant, mentre entra oxigen a l'organisme, en surt diòxid de carboni, per
això, aquest procés és conegut com a intercanvi de gasos.
4. EXPIRACIÓ I INSPIRACIÓ
4. EXPIRACIÓ I INSPIRACIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=wNAiyhcDWBI
5. L'EPIGLOTIS i LA GLOTIS
L'epiglotis és un cartílag que tapa l'orifici de la glotis en el moment de la deglució.
Glotis
L'epiglotis és un cartílag que tapa l'orifici de la glotis en el moment de la deglució.
Glotis
Obertura superior de la laringe, delimitada per les dues
cordes vocals.
6.PROCESSOS EN L'APARELL RESPIRATORI
- El moc
.Tot l’aparell respiratori està recobert de mucosa, un teixit especialitzat en la producció de moc. és una substància que reté l’aigua i que permet que la superfície de
l’aparell respiratori estigui sempre humida. A més, reté les partícules
sòlides que queden enganxades a la paret. Per poder eliminar aquestes
partícules de les vies respiratòries estan els processos de la tos i
l’esternut:
– La tos és
una expiració brusca i explosiva que vol eliminar la substància que està
irritant les vies respiratòries. Allò que la provoca pot ser un sòlid o
un líquid que ha entrat en les vies, o bé un gas que la persona ha
inspirat.
– L’esternut
és també una expiració explosiva, que surt en part pel nas i que vol
eliminar un irritant en les fosses nasals. Allò que ha irritat pot ser
la pols aspirada, però de vegades, és un reflex nerviós provocat per la
sortida a l’exterior quan hi ha una llum molt intensa.
- EL SINGLOT
https://www.youtube.com/watch?v=g8TTTg4YnPA
El singlot arriba de forma inesperada.
El singlot es produeix perquè el diafragma ha patit un espasme. El so “hip” que fem, passa perquè quan estem inhalant aire i el diafragma pateix l’espasme, el procés d’introduir aire a les vies respiratòries és interromput en tancar l’epiglotis (una aleta que protegeix l’espai entre les cordes vocals). Llavors, emetem de forma involuntària el característic so.
- EL SINGLOT
https://www.youtube.com/watch?v=g8TTTg4YnPA
El singlot arriba de forma inesperada.
El singlot es produeix perquè el diafragma ha patit un espasme. El so “hip” que fem, passa perquè quan estem inhalant aire i el diafragma pateix l’espasme, el procés d’introduir aire a les vies respiratòries és interromput en tancar l’epiglotis (una aleta que protegeix l’espai entre les cordes vocals). Llavors, emetem de forma involuntària el característic so.
JOCS ONLINE
1)L'aparell respiratori
2)La cavitat nasal
3) Els alvèols
6) "El Aparato respiratorio"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada