Unitat 5-Fitxa 1 L'aparell digestiu

L'APARELL DIGESTIU I LA DIGESTIÓ
Activitats a realitzar. 1) Llegeix les explicacions sobre l'Aparell digestiu  i realitza el Test de resposta múltiple 7.1  i el Dibuix mut 7.  2)Llegeix les explicacions sobre el procés de  la digestió i realitza el Test de resposta  múltiple 7.2 i els Mots encreuats 7.
L'APARELL DIGESTIU 1. L'aparell digestiu humà. És l'aparell  encarregat d'ingerir els aliments,  degradar-los   fins molècules petites capaços d'entrar en les cèl·lules,els denominats  nutrients, i d'expulsar les restes no digeribles (femtes). 2. Parts de l'aparell digestiu. És un tub amb  un orifici d'entrada (boca) i un de sortida (anus),  en el qual es pot distingir diferents regions  (cavitat bucal, faringe, esòfag, estómac, intestí prim   i intestí gruixut) i diverses glàndules annexes   (glàndules salivals, fetge i pàncreas).
APARELL DIGESTIU: PARTS 1. Cavitat bucal. És la cavitat per on s'ingereix l'aliment.  Està delimitada pels llavis,  les galtes, elpaladar dur, el paladar tou   (l'anomenat "vel del paladar") i per la base de la boca.  Interiorment està recoberta per un epiteli humit denominat   mucosa bucal. En l'interior es troba la llengua i les dents,  i en ella desemboquen les glàndules salivals.  En els adults es distingeixen 32 dents.  En cada mandíbula hi ha 4 incisius, 2 canins, 4 pre-molars i 6 molars (per a mastegar). Entre la cavitat bucal i la faringe es troben les  amígdales amb funció de barrera defensiva immunològica.  Al final d'aquest apartat hi ha una descripció  de l'estructura interna de les dents. 2. Glàndules salivals. Hi ha tres parells de glàndules  que segreguen saliva. Aquesta està constituïda  per aigua, enzims digestius (ptialina i amilasa)  i mucina (una substància mucosa).  A causa de ella l'aliment s'humiteja, resulta més  fàcil el seu deglució, s'eliminen algunes  dels bacteris acompanyants i s'inicia la digestió dels glúcids. 3. Faringe. És un conducte molt curt (12cm) que va des del final de la cavitat bucal fins el principi de l'esòfag. Es comunica també amb la laringe a través de  la glotis, amb les fosses nasals a través de les coanes   (veure dibuix) i amb l'oïda mitjà, a través de les  trompes d'Eustaqui. 4. Esòfag. És el conducte comprès entre la faringe  i l'estómac. Té una longitud d'uns 25cm. A l'introduir-se  en ell l'aliment s'originen contraccions i relaxacions  musculars anulars (ones peristàltiques) que provoquen  l'avanç del bol alimentari. 5. Estómac. És un òrgan en forma de sac d'uns 2,5  litres de capacitat i de parets molt gruixudes degut al  fet que posseeix tres capes de cèl·lules musculars.  En ell és pot distingir tres regions: 5.1 Regió cardíaca. És la que comunica amb l'esòfag  a través de l'esfínter càrdia 5.2 Regió del fundus. És la més gran i és la que correspon  a la gran curvatura. 5.3 Regió pilòrica. És la que comunica amb el duodè  a través de l'esfínter pílor. 6. Fetge. És un òrgan voluminós, situat sota el pulmó  dret que realitza diverses funcions. Una d'elles és  segregar la bilis que s'emmagatzema en la  vesícula biliar. La presència d'aliment en el duodè  estimula la secreció de la bilis pel conducte cístic  i després pel conducte colèdoc, que desemboca  en l'ampul·la de Vater, per on surt al duodè.  La bilis és la responsable de l'emulsió dels greixos. 7. Pàncreas.És una glàndula doble ja que té una  funció exocrina (secreció a l'exterior i a l'interior del tub  digestiu), la de segregar el suc pancreàtic, i una funció  endocrina (secreció a l'interior dels cos, és a dir a la sang),  la de segregar les hormones insulina i glucagó.   El suc pancreàtic passa pels canals secretorsa  un conducte central, el canal de Wirsung, que  desemboca en l'ampul·la de Vater i d'aquí passa al duodè.  Pot haver també un altre conducte cap al duodè  denominat conducte de Santorini. 8. Intestí prim. És un tub d'uns 7 metres de longitud  i uns 2,5 centímetres de diàmetre. En ell es pot  diferenciar tres sectors denominats: 8.1 Duodè.És la primera part de l'intestí prim. Es comunica  amb l'estómac a través d'una vàlvula denominada pílor.  Té una longitud d'uns 30cm. En ell s'aboquen la bilis,  el suc pancreàtic i el suc intestinal procedent de les  glàndules que hi ha englobades en les seves parets. 8.2 Jejú. És la part intermèdia de l'intestí prim i també  la de major grandària. Presenta moltes curvatures sobre  Çsi mateix, les anomenades nanses intestinals. 8.3. Ili. És l'última part de l'intestí prim. Es comunica amb  l'intestígros a través de la vàlvula ileo-cecal. 9. Intestí gros. És la part final del tub digestiu.  És un conducte d'uns 1,7 metres de llargada i uns  8 centímetres de diàmetre. En el seu interior abunden  els bacteris, la denominada flora bacteriana. En ells  es pot diferenciar tres trams, que són: 9. 1 Cec. És la primera part de l'intestí gruixut. El seu nom fa  referència que és un conducte sense sortida (cec). Al final   presenta un apèndix vermiforme (amb forma de cuc), que  si no buida pot infectar-se i inflamar-se (apendicitis) i que  si es perfora es produeix una infecció generalitzada   (septicèmia) que pot provocar la mort. 9.2 Colon. És la segona part de l'intestí gruixut. Aquest va  des del final de l'intestí prim, l'ili, amb el qual comunica a  través de la vàlvula ileo-cecal, fins el recte. En l'intestí  gruixut es poden diferenciar tres sectors denominats:   colon ascendent, colon transvers i colon descendent. 9.3 Recte. És l'última part de l'intestí gruixut.  Finalitza en l'anus.
	DENTSLes dents presenten una part externa (corona), una part interna (arrel) i una part intermèdia (coll). Les dents estan constituïts per una substància cridada dentina o ivori (bàsicament de fosfat càlcic). La part externa presenta a més una coberta d'un material molt dur denominat esmalt. L'arrel s'uneix a l'os mandibular mitjançant una substància cridada ciment. En els adults es distingeixen 32 dents. En cada mandíbula hi ha: 4 incisius (per a tallar), 2 canins (per a esquinçar o estripar), 4 pre-molars (per a triturar) i 6 molars (per a mastegar). Els últims molars són els denominats queixals del seny i no són presents a la primera dentició, la denominada dentició de llet.
Test de resposta múltiple 7.1		Dibuix mut 7
3. LA DIGESTIÓ És el procés que permet aprofitar  les substàncies nutritives dels aliments. Comprèn les següents etapes: Ingestió. És l'entrada de l'aliment. Digestió dels aliments. És la degradació dels aliments  en molècules molt petites capaços d'entrar en les cèl·lules.  Pot ser mecànica, com la trituració que realitzen les dents,  o química, com l'acció dels enzims digestius. Absorció. És el pas dels nutrients des de l'intestí a la sang  i a la limfa. Defecació. És l'expulsió a l'exterior de les substàncies que  no s'han pogut digerir.
	1. LA DIGESTIÓ EN LA BOCA. En la boca es produeix:  1. una digestió mecànica denominada "mastegació", que és realitzada per les dents, i  2. una digestió química que és realitzada per la saliva al posar-se en contacte amb l'aliment, procés que es denomina "insalivació". 2. GLÀNDULES SALIVALS. Hi ha tres parells de denominades: paròtides, submaxil·lars i sublinguals. La saliva conté: 1. Aigua (un 98%) 2. Mucina (una substància mucosa que facilita el pas dels aliments). 3. L'enzim digestiu ptialina (enzim que degrada el glúcid midó fins arribar a molècules de maltosa) 4. L'enzim digestiu maltosa (enzim que degrada la maltosa en dos molècules de glucosa) 3. LA DEGLUCIÓ. La deglució és el pas de l'aliment de la boca a l'esòfag. Es realitza en tres etapes:  1. Impuls del bol alimentari cap al fons de la boca gràcies al moviment de la llengua. 2. Entrada del bol en la faringe 3. Pas del bol alimentari de la faringe a l'esòfag 4. LES ONES PERISTÀLTIQUES A L'ESÒFAG. Són contraccions i relaxacions musculars anulars que faciliten l'avanç del bol alimentari. 5. LA DIGESTIÓ QUÍMICA ESTOMACAL. L'estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric. Aquestes són: 1. Àcid clorhídric (HCl). Degrada els teixits durs dels aliments, mata molts bacteris i transforma el pepsinogen o en pepsina  2. Pepsinogen. Substància que es transforma en l'enzim pepsina que degrada les proteïnes en aminoàcids. 3. Factor de Castle. Substància que permet que la vitamina B12 pugui ser absorbida en l'intestí. 4. Mucina. Substància que afavoreix el pas de l'aliment. 5. Bicarbonat sòdic. Substància que neutralitza l'àcid clorhídric abans de passar al duodè. A l'estómac es produeixen ones peristàltiques per a moure els aliments.
6. L'ACCIÓ DE LA BILIS EN LA DIGESTIÓ. La bilis està produïda per les cèl·lules del fetge. Si la persona està en dejú la bilis s'acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis és alliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600ml. La bilis a més d'aigua conté àcids biliars,colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzen la mateixa funció que els detergents, dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca) i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l'hemoglobina. Són les responsables de la coloració dels fems. 7. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC PANCREÀTIC 1. Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes. 2. Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids 3. Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó. 8. FORMACIÓ DEL QUIL. La massa pastosa que surt de l'estómac es denomina quim. Posteriorment, després d'experimentar la digestió intestinal en el duodè, es transforma en una massa més fina denominada quil. 9. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC INTESTINAL 1. Peptidases. Degraden proteïnes a aminoàcids 2. Lipasa intestinal. Degrada els lípids 3. Disacaridases. Degraden els disacàrids en glucoses i altres glúcids petits. 10. L'ABSORCIÓ INTESTINAL  En el jejú les petites molècules obtingudes són absorbides a través de les vellositats intestinals.  10a. Les petites molècules absorbides de naturalesa glucídica o proteica, com la glucosa i elsaminoàcids respectivament, passen als capil·lars venosos. 10b. Les petites molècules absorbides de naturalesa lipídica com els àcids grassos passen als vasos limfàtics.
11. LA FORMACIÓ DE LA FEMTA FECAL.  El quil que passa a l'intestí gruixut conté un 80%  d'aigua, les substàncies que no s'han pogut digerir i  les restes dels sucs digestius.  A l'intestí gruixut es reabsorbeix gran  part d'aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s'aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents. La resta forma la denominada matèria fecal   que surt per l'anus.
4. Les malalties de l'aparell digestiu humà.  Les principals són: Úlceres pèptiques no causades per bacteris.  Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa de un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions. Hemorroides. Dilatació de les venes que envolten l'anus.  Dificulten molt poder-se asseure. Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol precipitat en  la vesícula biliar. Obesitat. Augment excessiu de la capa de teixit adipós  que es troba sota la pell en determinades zones.  Pot deure's a un excés d'aliments o a un trastorn  del metabolisme. Anorèxia nerviosa. Alteració psíquica consistent  en no voler menjar per veure's obès malgrat que en  realitat s'estigui esquelètic. Pot provocar la mort per  desnutrició. Bulímia. Alteració psíquica consistent en una sensació de  fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides  de vòmit a causa de la sensació de culpabilitat. Malalties infeccioses: Víriques: galteres (infecció de les  glàndules salivals) i hepatitis (infecció vírica de fetge).   Bacterianes: càries dental, apendicitis   (infecció de l'apèndix), úlceres pèptiques(estómac i intestí),   salmonelosis (diarrees), còlera (forts diarrees i vòmits).   Degudes a protozous:disenteria amebiana   (diarrea intermitent).
Test de resposta múltiple 7.2	Mots encreuats 7